Nascuts l'any 1932, la Unió de Joves som una organització política nacionalista i socialcristiana. Lluitem per la recuperació dels drets nacionals de Catalunya, en un Estat propi dins la Unió Europea, en el marc d'uns Països Catalans lliures i treballem per una societat bastida amb els valors republicans, éssent més lliure, justa i solidària. Per una Catalunya sense límits i exclusions.
Constructors d'un país
Pel nostre país des de l'any 1932 hem sigut testimoni d'un temps complicats per a Catalunya. Hem viscut moments de persecució, de prohibició, de clandestinitat, de precarietat i de llibertat restaurada. La Unió de Joves som una realitat vigent i consolidada, en la mesura que els motius que ens animen encara són vigents i vàlids: lluitar per una Catalunya lliure, lluitar per una societat solidària. perquè defensem la justícia social volem crear una societat del benestar solidària i justa, on tots lluitem contra la discriminació, sigui per raons de sexe, econòmiques, culturals o ètniques. per un nou estil de fer política entenem la política com un acte de servei als ciutadans i a la societat. L'entenem des del progressisme equilibrat, profundament reformista, que no renuncia a aprofundir en la democràcia, la igualtat i l'equitat. per un món pel joves i fet per als joves la construcció d'un demà millor on els joves siguem el nucli de l'avui i del demà. pel treball, l'ecologia i la igualtat entre sexes perquè els joves som els que més patim la precarietat laboral, la preocupació pel nostre medi natural i per la lluita contra antics marcs limitadors. pels nostres referents la societat i la nació actuals fan necessària la nostra reivindicació de Carrasco i Formiguera (afusellat per Franco en defensa de Catalunya i el dret a l'autodeterminació), Emèlia Codorniu (esperonant als joves a participar en política reclamant-nos que "Seguem Cadenes"), Coll i Alentorn (defensant els Països Catalans com una única realitat nacional), Pau Romeva (en defensa de la justicia social per a tots els catalans i catalanes), Vila d'Abadal i tants altres. perquè som europeus creiem en una Europa dels ciutadans i de les nacions, que apliqui el principi de subsidieritat i el nacionalisme de proximitat i que esdevingui una veu alternativa al món en favor de la pau, el desenvolupament i la justícia.
Més de 70 anys segant cadenes
Ja fa més de 70 anys d'aquell 23 d'abril de 1932 en què un conjunt de joves nacionalistes i democratacristians van fer el primer dels seus actes al carrer, en aquella ocasió en defensa de la llengua catalana. Aquella fou la presentació pública de la Unió de Joves, Joventuts d'Unió Democràtica de Catalunya, una organització política juvenil que celebra l'aniversari sobre els seus dos pilars ideològics: la lluita per l'alliberament nacional i la recerca d'una major justícia social.
La Unió de Joves Democratacristians de Catalunya neix el gener de 1932. El 29 de gener, el diari El Matí n'anuncia la fundació i els noms del Comitè directiu: Josep Marlet (president), Ignasi Puigdollers (vicepresident), Jaume Regàs (secretari), Carles Cirera (vicesecretari), i els vocals Jordi de Balanzó, Joan B. Alvarós, Lluís Castro i Antoni Trapé.
El 14 d'abril del mateix any, Josep Marlet parla en nom de la Unió de Joves en un acte d'afirmació patriòtica en motiu del primer aniversari de la República Catalana: "considerem l'Estatut intangible, perquè és la voluntat d'un poble, i contra aquesta voluntat no s'hi pot anar ni en nom d'una Constitució, per més republicana i espanyola que sigui". Qui ho diria que fa més de 70 anys d'aquesta frase! De fet conté un dels principis bàsics que ha inspirat la Unió de Joves des de la seva fundació: el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya com a dret inalienable i previ a qualsevol altre marc legal.
El 23 d'abril, diada de Sant Jordi, la Unió de Joves inicia les seves activitats amb un acte en defensa de la llengua catalana. Ben aviat, a aquesta activitat s'hi afegeixen la creació de l'Escola de Polemistes, un curset de sociologia i un cicle de conferències polítiques. La Unió de Joves creix acostant-se als estudiants amb la creació del Bloc Escolar i fent proselitisme entre els obrers. Aquestes primeres activitats defineixen la línia que seguirà ja sempre la Unió de Joves: ser una escola de patriotes amb una atenció especial a la formació, l'activisme i l'arrelament al país.
L'alçament del 18 de juliol i la Guerra Civil estronquen el camí de recuperació nacional de Catalunya i condemnen les forces democràtiques a la repressió i a la clandestinitat. Unió Democràtica de Catalunya es manté fidel al Govern de la Generalitat i la Unió de Joves participa activament en el cos militar creat pel Dr. Vila d'Abadal, juntament amb Josep M. Batista i Roca i el grup Palestra: la columna "Pau Claris" que pretenia ajudar la Generalitat a reinstaurar la normalitat.
Ja entrats en el franquisme, la clandestinitat va caure sobre les forces democràtiques, tot i que es va mantenir la flama de la Unió de Joves i que alguns militants van continuar treballant en altres organitzacions més àmplies però amb un gran component democratacristià, com el Front Universitari de Catalunya (1944-1948), els Grups Nacionals de Resistència (1945-1947) o la Joventut Catalana Democràtica (1943-1946).
La represa
El juny de 1976, Unió Democràtica de Catalunya celebra el seu V Congrés, que és el primer congrés públic d'una organització política catalana des de la guerra civil. La Unió de Joves participa en les diferents plataformes unitàries de les forces opositores al règim i és membre fundador del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. El gener de 1978, la Unió de Joves celebra un Primer Congrés Extraordinari i reprèn l'activitat de forma estructurada. En aquesta primera etapa, l'organització està dirigida per Josep Antoni Duran i Lleida i té com a secretaris generals Salvador Jorba, Miquel Padilla, Pilar Montolio, Joan Baptista Giménez, Joaquim Vallès i Salvador Sedó. El febrer de 1997, Antoni Castellà i Clavé assumeix la secretaria general. Marta Vidal i Marco és escollida secretària general de la Unió de Joves l'abril de 2002, convertint-se en la primera dona que lidera una organització política juvenil a Catalunya.
Escola de Patriotes
Partint de l'Escola de Polemistes de la Unió de Joves de l'etapa republicana i de les estretes relacions d'aquella època amb moviments com la Federació de Joves Cristians de Catalunya, la Unió de Joves hereta un compromís pel que fa a la formació dels seus militants, formació tant política com personal i de coneixement de la realitat de Catalunya. Per consolidar i estendre la militància, la Unió de Joves organitza, a partir de 1980, un campament d'estiu i crea, el 1983, la Unió de Joves Excursionistes de Catalunya. Més endavant, el debat polític s'estructura a partir dels consells nacionals: reunions bimensuals que combinen seguiment de l'activitat de l'Executiu nacional, debat polític, jornades de formació i activitats socials que estrenyen els vincles entre els militants. Aquests consells nacionals s'allarguen durant tot un cap de setmana i es realitzen de forma itinerant arreu del territori. La formació es complementa amb l'Escola d'Estiu, des del 1994, i l'Escola d'Hivern, especialment dedicada a la política municipal.
L'activitat internacional
En el context històric dels anys trenta, amb una democràcia cristiana incipient a Europa, la Unió de Joves va néixer com una força política amb un fort contingut ideològic, al qual no eren aliens un sentit europeista i una sensibilitat internacional, sempre en clau de llibertat i de justícia social.
Això va comportar que, després de la Segona Guerra Mundial, i malgrat que la Dictadura ens va negar el dret de participar plenament en la construcció de l'Europa de les llibertats i de la democràcia, la Unió de Joves, plenament integrada en la família democratacristiana (una de les famílies que van liderar la integració europea), tingués contactes internacionals i una projecció continental considerable.
Així, des del 1955, ha estat membre de la Unió Internacional de Joves Demòcrates Cristians -en el si de la qual ha jugat un paper molt actiu- i es va incorporar, des d'un primer moment, al moviment juvenil democratacristià europeu (JDCE), dins el qual ha defensat sempre l'especificitat de pensament i d'acció política democratacristiana, basada, entre d'altres trets, en el respecte i la promoció de la dignitat de les persones i dels pobles, en el treball per la justícia social i en el principi de subsidiarietat. L'abril de 1982, organitza a Barcelona un seminari europeu sobre "Federalisme, autonomies i
regionalisme a Europa", i des de 1983 organitza anualment activitats internacionals com la Universitat d'Estiu de la UEJDC.
Després de més de set dècades, som més de tres mil els joves que mantenim ferm el testimoni de tots aquests anys passats. Dècades de servei al país i a la seva gent des de la nostra ideologia, treballant amb l'objectiu que algun dia aquest país nostre sigui més just i, sobretot, políticament lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada